Història del Perelló
Fer i organitzar el poble que volem que es faci al lloc anomenat Font de Pereyon. 1294
Els vestigis trobats a la cova de la Mallada (per ara els més antics de les Terres de l’Ebre), i les pintures rupestres de Cabrafreixet, evidencien el poblament de la zona a la prehistòria, al Paleolític superior. El passat romà també s’hi fa palès per les nombroses restes trobades i l’antiga Via Augusta, que unia Roma amb Cadis i de la qual encara en queden quatre kilòmetres, i la font romana anomenada la “Cuitora”. La via de comunicació romana travessa la comarca per les poblacions de Tortosa, Roquetes, l’Aldea, Camarles, el Perelló i l’Ametlla de Mar, i el Perelló ha estat identificat com la parada o estació “Traja-Capit”. Actualment, a la població, hi ha un carrer anomenat Trajacàpita.
Del segle V i l’època visigòtica data la Torre de Guaita dels Moros, que ajudava a veure els invasors que arribaven per mar. Però encara i aquests testimonis, no se sap de la població de El Perelló fins al segle XIII, quan els escrits parlen de La Font del Perelló.
La conquesta de les Terres de l’Ebre va ser a mitjans del segle XII, quan Ramon Berenguer IV va atorgar a Tortosa la carta de poblament. Més tard, el 1294, Jaume II d’Aragó va entregar al batlle de Tortosa la població del lloc de La Font del Perelló, segons els costums i privilegis de Tortosa. La carta municipal permetia l’establiment oficial de la vila i donava drets als seus habitants, consolidant així la creació del municipi. La plaça principal del poble es diu precisament Jaume II. El terme de la Font del Perelló anava des del coll de Balaguer (actual Hospitalet de l’Infant) fins al torrent de la Fullola (al límit amb Tortosa), i des del terme de Tivissa fins al mar.
En pocs anys, el Perelló va fer-se amb un seguit d’infraestructures bàsiques com forns, molins o muralles, de manera que es va convertir en un nucli urbà important, dins del qual cal destacar l’hospital fundat per la reina Blanca d’Anjou.
Font de l’abeurador … ad faciendam et ordinandam popullatinem quan fieri volumus in loco vocato Font de Pereyono. MCCXCIV … fer i organitzar el poble que volem que es faci al lloc anomenat Font de Pereyon. 1294
Al llarg de la història el Perelló ha sofert moltes destruccions i reconstruccions per estar situat en un punt estratègicament cobejat. Al llarg dels segles XIV-XVI es produïren diversos litigis entre els termes de Tortosa, Tivissa i el Perelló, per qüestions de límits, de dret de pastures, etc., per la qual cosa la municipalitat de Tortosa promulgà diverses ordinacions per al Perelló, que era carrer de Tortosa. Finalment, entrat el segle XIX, el Perelló aconseguí d’independitzar-se’n.
Al segle XVI sofrí atacs de pirates i corsaris i durant la Guerra dels Segadors, el 1640, el poble fou atacat pels castellans de l’exèrcit de Felip IV, a les ordres del marquès de los Vélez, que van poder entrar al poble murallat i el van saquejar i incendiar. Tretze homes del Perelló van lluitar tot un dia per evitar-ho, però al final van ser vençuts i penjats al turó conegut des d’aleshores com el Turó o Coll de les Forques. El 1994, per commemorar-ho, es va erigir al mateix lloc un monument, amb una base cilíndrica i 13 contraforts, un per cadascun dels herois.
Quan el municipi encara no s’havia recuperat d’aquella destrucció, es veié involucrat en la Guerra de Successió (s. XVIII). Posteriorment, durant la Guerra Civil el poble tornà a ser destruït per l’aviació franquista, d’aquí que la majoria d’edificis siguin del segle XX.
L’aviació dels aliats internacionals del general Franco, principalment la Legió Còndor de l’Alemanya nazi, van llançar els dies 15, 16 i 17 de desembre de 1938 més de 2.000 bombes sobre el nucli urbà del Perelló i van metrallar la població, causant prop d’una trentena de morts i destruint més de 500 cases.
L’evacuació del poble a les casetes de camp (el tros) després dels primers atacs va permetre evitar una xifra de baixes encara molt superior. A la plaça de la Generalitat, s’hi troba un gran mapa de forja, inaugurat el 2018, on es plasmen els punts del nucli urbà antic afectats per la caiguda de les bombes.
Monument als herois de la Guerra dels Segadors. Coll de les Forques.
Mapa de forja de les bombes que van assolar el poble durant la Guerra Civil.
Imatge de la destrucció pels bombardejos de l’aviació feixista sobre el Perelló. Regiones Devastadas/Arxiu Comarcal del Baix Ebre
Imatge del refugi antiaeri de la Panavera, actualment tancat al públic, construït l’any 1938 pels veïns i veïnes del Perelló. La Junta de Defensa Passiva local va ordenar l’excavació de diverses galeries, aprofitant els barrancs que envolten el nucli urbà, per protegir la població dels bombardejos dels aliats feixistes en el tram final de la Guerra Civil Espanyola.
Si vols ampliar la informació, pots llegir l’article:
Un passeig pel poble
Recursos
- L’Ajuntament del Perelló registra a la seva web un Inventari del patrimoni arqueològic i arquitectònic del perelló, amb fitxes tècniques de cadascun dels elements, des del Coll de les Forques, fins a la Torre de Guàrdies, passant per les coves, les fonts, el molí de vent o l’Ermita.
- A la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, hi ha un resum del municipi.
- Rutes el Perelló ofereix recorreguts per diversos enclavaments històrics del Perelló.
- La web Escapada amb nens (recomanable per a famílies) s’hi mostra la ruta per les Coves prehistòriques.